En tinc prou a dormir a Venècia. No em cal sortir de l’habitació si des de la finestra sento el soroll de l’aigua contra les façanes. No demano gaire.
***
L’opulència de la Sereníssima República és la responsable de
la mort de la ciutat actual.
***
He sentit a diversos llocs que el terra tremolava. Potser la ciutat encara és viva?
***
A la nit bufa bora, els carrers solitaris i molts canals
foscos del tot: les ombres solitàries recuperen la ciutat.
***
Potser una nit de gener a Venècia descobreixes en la foscor una
ciutat desconeguda.
***
Segueixes una dona amb abric d’astracan i sabates de taló Louboutin;
i et porta amb pas decidit fins al Rio Terrà dei Assassini, giro a la cantonada
fins a Rio di San Luca i només hi ha foscor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada