"La mouche à vapeur appareille dès que je suis à bord ; nous commençons à remonter le Mékong, suivant de près les rives où les arbres tendent comme un rideau intensément noi, et où les lucioles continuent leur danse d’étincelles. Avant d’atteindre la lisière des forêts du Siam, j’aurais à traveser tout l’Ètat du Cambodge ; mais je m’arrêterai Pnom-Penh, la capitale du bon roi Norodon, ou j’arriverai dans la nuit de demain.
Mon petit bateau à vapeur toute la nuit a refoulé le courant du fleuve majestueux, et marché vers le nord. Le lever du jour nous trouve continuant la même navigation paisible, le long de cette brousse indochinoise dont les interminables rideaux étaient si noirs sous les étoiles, mais sont devenus si éclatants sous le soleil. Des bananiers, des cocotiers, des palétuviers, des bambous, des joncs, serrés les uns aux autres en masse compacte et sans fin. A première vue, on croirait qu’il est inhabité, ce pays ; à mieux regarder, cependant, on s’aperçoit combien son opulent manteau vert est déjà sournoisement travaillé en dessous par le microbe humain."*
Del novembre del 1901 han passat un grapat d'anys; però alguns aspectes de la geografia física, el riu, el cel, els arbres, no han canviat gaire; els canvis petits pel poble, és clar, és tota una altra història. La barca motora remonta el corrent del riu ample, majestuòs, va cap el nord. Els colors canvien segons els núvols... A la vora del riu es veuen arbres, només en conec les palmeres; també hi ha moviment de barquetes. Intueixes que hi ha vida humana, comerç...
Quan arribem al punt que marca la frontera entre Vietnam i Cambodja, la barca para, els passatgers baixen de la barca i van cap a un petit edifici al costat del riu. Dos despatxos anticuats i amb el mínim imprescindible per fer les funcions de duana. L'extrema seriositat dels policies et cohibeix. Tothom els tracte respectuosament; tenen la facultat i el poder per fer-te tornar enrere. Travessem la frontera, vanviem de país; però, evidentment, el paisatge és el mateix a una bnada i a l'altra de la línia traçada pels polítics.
A Pnom-Penh arribem gairebé que ja és fosc. La sensació quan hi arribes és de desassossec a causa de la història recent del país. Els carrers estan poc il.luminats, hi ha pocs cotxes; Dormim en una fonda; la finestra de l'habitació dóna al vestíbul. Al dia següent la barca motora remonta el corrent del riu ample, majestuòs, rumb nord, cap a Angkor.
*Pierre Loti. Voyages (1872-1913). Bouquins. 1991 (p.1185)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada