Al carrer de la Montera hi ha moltes noies aturades; algunes semblen nigerianes, d’altres semblen dels països de l’est. De sobte es posa a ploure a bots i barrals. Tothom s’aixopluga a les entrades de les botigues. A mi m’agafa al costat del cine on volia anar a veure “Un déu salvatge”. Quan surto del cine ja no plou i el ritme del carrer ha tornat a la normalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada