Sipionets versus Hermitage

He dinat una ració de sipionets arrebossats a prop del carrer Mayor; no me’ls he pogut acabar. Tindré set tota la tarda. I els grans museus atipen i empatxen. I tant dolent és un empatx de museu, com un de sipionets, com un de tiramisú. La selecció de la col·lecció de l’Hermitage és un tast que et fan ganes de veure-la sencera in situ. Un home remuga davant dels últims quadres de la col·lecció, Picasso, Matisse... “–Què això ho faig jo; que no ho entenc...” Al final m’ho diu directament a mi. Li dic que allò no és gens modern i que aquella pintura ja té molts anys. Ja no em diu res més. Em quedo amb Matisse. Aprofito per veure el Prado; Goya sempre és un valor segur.