Al costat de l'hotel hi ha una escola de massatges per a persones invidents; és un lloc seriós i econòmic. Hi anem a última hora de la tarda. Quan passes la porta metàl.lica et trobes un patí gran envoltat de construccions d'un o dos pisos; té l'aspecte d'una escola. Hi ha un gos que va amunt i avall sense esma. Un rètol en anglès et diu que puguis unes escales fins al primer pis. Darrere d'unes portes de vidre una dona apunta el teu nom i et cobra, una quantitat gairebé simbòlica. Et fan passar, els homes cap a una banda, les dones cap a una altra. És una habitació amb dues lliteres de massatge separades per una cortina. Et fan treure la roba, jeure, i dos minuts després entra un home jove. Et saluda i comença el massatge. Es posa a parlar amb el massatgista que està a l'altra banda de la cortina. Mentre fan el massatge, mantenen una conversa entre ells. Està tocant el teu cos, però el sents molt lluny.
Quan surto s'fa fet fosc. El gos és a una altra banda del pati, es fa l'adormit. Sembla que al carrer ha baixat l'enrenou; només un moment, però. De sobte, sóc conscient que, primer el cos i després jo, estic molt cansat. Anar fins a l'hotel, tot i ser a tocar, se'm fa una muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada