El matí que Pyle va aparèixer per primera vegada a la plaça del Continental jo ja coneixia molts americans, col.legues meus de Premsa, alts sorollosos, alguns d’ells de mitja edat però infantils i tots ells plens d’un agre ressentiment contra els francesos, els quals, quan ja tot estava llest, continuaven fent la guerra. Periòdicament, després d’haver-se portat a termeun conveni i d’haver allunyat un quant temps les violències, hom portava els americans a Hanoi a unes quatre hores de vol; allí el comandant en cap els obsequiava allotjant-los una nit al Centre de la Premsa, on segons reconeixien ells amb gran cridòria, hi havia el millor barman de l’Indo-Xina; després els feien volar pel damunt del darrer camp de batalla a una altura de tres mil metres (que era el límit d’abast de les metralladores pesades) i finalment, sense fer soroll, els tornaven sans i bons a l’Hotel Continental de Saigon com si es tractés d’una sortida escolar.
L’americà tranquil, Graham Greene; traducció d’Eulàlia Presas. Llibres a mà. P. 27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada