Pàgines

dimecres, 8 d’agost del 2012

La síndrome d’Stendhal, segons David Leavitt

En 1989, Graziella Magherini, una psiquiatra que trabajaba en el hospital de Santa Maria Nuova, había observado tantos casos de extranjeros desplomándose casi literalmente bajo el peso de tanto arte que etiquetó el fenómeno como síndrome de Stendhal, inspirándose en un episodio del diario del novelista en el que este recordaba haber sufrido palpitaciones  y una sensación de mareo  durante una visita a la basílica de la Santa Croce en 1817. “J’étais dejà dans une sorte d’extase –escribió Stendhal- par l’idée d’être à Florence, et le voisinage des grand hommes dont  je veneais de voir les tombeaux. Absorbé dans la contemplation de la beauté sublime, je la voyais de près, je la touchais pour ainsi dire. J’étais arrivé à ce point émotion où se recontrent les sensations célestes données par les beaux-arts et les sentiments passionnés. En sortant de Santa Croce, j’avais un battement de coeur…; la vie était épuisée chez moi, je marchais avec  la crainte de tomber”.

A: Florencia, de David Leavitt. Altaïr viajes. Ediciones Península (p.32)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada