Una tarda a Fes

En el petit cafè Safae de parets de miralls i amb aire afrancesat, al carrer Talua Kebira, veig perdre el Barça davant del València per dos a tres.
Al carrer del costat, ple de parades: llaunes, queviures diversos, verdures, carn, peix... A la parada d’aviram, pollastres i oques vives. El venedor agafa una gallina viva, la pesa en una balança de dos platets. L’agafa pel cap i li talla el coll. Tot molt net!
Al costat d’una botiga de babutxes i de gel·labes hi ha una entrada fosca; al fons de l’espai un forat  il·luminat per les flames: un forn. Entre les ombres un home treu amb la pala de desenfornar pans plans que deixa a terra. És el forn del barri. Se sent l’olor de la llenya, dèbilment;  però no fa olor de pa.
Davant de l’entrada d’un banc, un enllustrador de sabates i una parada de cargols bullits amb comí. I aquesta olor m’ha quedat dins del nas fins a la nit. Una bona reconversió per als bancs espanyols, parades més nostrades: castanyeres, xurrers, fruits secs...
Hi he passat per davant  quatre cops i fins al cinquè no descobreixo, amagat en una cantonada, entre dos restaurants, un hamam.