Està a punt de fer-se fosc. Els arbres es retallen en un cel encara blanquinós. Aquest cel que m’allibera i m’aclapara. Mentre acabo la Gazelle sento l’olor dolça de la ceba al foc. I penso en una dona feinejant a la cuina. Erotisme domèstic a tres mil set-cents cinc quilòmetres de distància.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada