L’Anna petita no és una nena; és la mare de l’Ibou. L’Anna petita és la filla de la germana gran de l’Anna. O jo ho entenc així. L’Anna petita té vint-i-dos anys. L’Anna petita té la veu forta i li agrada riure sorollosament.
Ha estudiat restauració i ara no té feina. Als matins ajuda a l’Anna gran a portar la casa. Als vespres ven entrepans al bar del barri, una construcció arrodonida amb sostre de xapa a l’ombra d’un gran fromager. A la tarda en prepara el farciment: salsa de ceba, espaguetis, ous durs, trossos d’enciam... Quan acaba, s’arregla i marxa. A L’Anna petita li agrada sortir i es deixa convidar. Parla amb tothom i amb tothom fa broma. El pare de l’Ibou no viu al poble i entenc que estan separats.
Penso que l’Anna petita té ganes de marxar de la casa. De marxar lluny. Penso jo. Però també potser que tot ho hagi entès al revés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada