El venedor de roba de segona mà és geperut i simpàtic. Es posa al costat del cobert del mercat. Té la roba amuntegada al terra damunt d’un plàstic gros. És una bona pila de colors ja esmorteïts. Li demanem robar per al Gaston. Remena la pila i no en troba. La portarà a la tarda. Encara no és ben bé de la seva mida i fa que li escurcin els pantalons als homes que en una rebotiga, al costat mateix, cusen a màquina. Mateix preu. Segur? Mateix preu. Al mati ens reconeixem fàcilment, ell és geperut i jo sóc blanc, i ens saludem. Tot bé? Tot bé. I la família? També. No vol res? De moment, no. Gràcies. Potser abans que no marxi. O el proper cop. Si déu vol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada