Ses Andrones

Ses Andrones*

 

(1)

Unes nenes juguen a Ses Roques a la marraquinca, uns metres més avall unes nenes romanes mouen instintivament les mans, i a l'altre cap de carrer jo coixejo.

(2)

Puc comptar les llambordes carrer amunt i avall, una vegada i una altra,

demanar un got d'aigua a cada porta,

somriure als gossos,

resseguir les ombres de les façanes,

i esperar fins al vespre que arribis cansada,

i oferir-te una catifa de flors de sal,

i besar-te els peus fins a l'hora de sopar.

(3)

Agafar aire abans de passar per la porta, 

tancar els ulls i enfonsar te, sense por,

 en el temps.

(4)

La nit són cent decorats capgirats, a les palpentes busco una casa buida i silenciosa on l'aspror del marès em faci sagnar l esquena i em recordi què és la vida. I dubto.

(5)

Esgarrapo portes i porticons, 

pintura descostronada,

ungles trencades,

llavis verds,

pell i fusta.

(6)

A la nit, com el fum passar per les andrones i em portar-me els somnis dels veïns, oferir-vos els per construir desitjos entre la pols dels ossos. Desitjos antics. 

(7)

Campanes, confessions d adolescents, tos seca de fumador, renecs de borratxo, riures d amic, paraules en italià sense ordre, repic de talons, gemecs ofegats de veïns, camió d escombraries, cançó desafinada, una moto, martell pneumàtic, campanes.

(8)

Col·loco els porticons

Tanco la porta

I passo la clau.

Ses Andrones closa.

*Ses Andrones és un carrer estret, una mica amagat  i molt tranquil de Ciutadella. Els darreres d'un palau, una casa senyorial, un antic convent testat a un notari madrileny i les cases modestes que s´han conservat. 

Gràcies a l'amistat amb AM. i a la generositat de la família B. puc gaudir de tant en tant del silenci i l'energia d'una casa i de tot el carrer.

I Ses Andrones (2)