L'exèrcit de venedors ambulants pròpiament dits, els itinerants que ampliaven el seu radi d'acció a base de moure's constantment , no va trigar gens a envair els carrers més concorreguts. Els crits de reclam van començar a alternar-se per proposar productes i serveis a tots els qui els necessitaven i als qui no sabien que els necessitaven: el menudaire exhibia tripa cuita i peus de porc, per menjar amb un raig de llimona i una mica de pebre; hi competien les peroles plenes d'aigua constantment en ebullició dels macarroners, o d'oli dels fregidors de pizzez, raviolis i croquetes de patates cremant, que es menjaven entre renecs per les escaldades als llavis. Les aiguaderes van posar-se un altre cop a voltar amb les gerres aguantades en equilibri sobre el cap amb l'ajut d'un mocador plegat, i a oferir el líquid fresc de gust ferrós de les fonts del Chiatamonte; els quioscos replicaven amb les gasoses eixancarrades, que s'havien de xarrupar amb les cames obertes per l'escuma que sobreeixia del got gràcies al pessic de bicarbonat que hi afegien a última hora.
Mengeu i begueu sense seure a taula, encara que sigui de bon matí: el missatge per als dos últims dies abans de Nadal era aquest. S'alçaven columnes de fum blanc com un estendard mòbil, perquè es distingissin les brases sobre les quals es torraven les carxofes i les castanyes. I nous, avellanes, tramussos i llavors de carbassa assecades al sol.
Atordits pel ventall de l'oferta, els vianants van començar a serrar les files del seu exèrcit: els compradors potencials contra els potencials venedors. Al cap de poc carrers i places van ser tot un mercat efervescent, ple de transaccions que començaven i no s'acabaven mai, de crits i falses disputes, d'interminables tractes i d'acords precaris.
Això va durar un parell d'hores. Després la temperatura va començar a baixar.
A: El Nadal del comissari Ricciardi, de Maurizio de Giovanni. Trad. d'Anna Casassas. La Campana. p.237
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada