Siena no és un viatge

Siena no és un viatge? Anem a pams, i abans de parlar de Siena, entenguem què vol dir dolce far niente per a Vallbona, què l'empeny a visitar la ciutat i com la troba.

"El dolce far niente és contemplar la vida des del marge i a un altre ritme, veure-la passar fugint de la deriva perversament proactiva i essent plenament conscient del moment estel·lar i irrepetible que estem vivint.[... ]Jo crec que això a Siena és possible perquè ningú no t’empeny a fer coses. És una ciutat ingràvida [... ]. A Siena no cal anar a buscar aquestes coses [museus, monuments, visites imperdibles] perquè són elles les que surten a la teva percaça."

"A Siena tinc la sensació de viure en el buit que estava buscant feia temps. [... ] Aquest viure el temps al ritme que necessito, sense haver d’anar a empentes i a vegades com un ninot, el sento a Siena des que hi he arribat."

"Sorprèn a Siena que, tot i ser un lloc petit i molt delimitat i tothora amb visitants, encara continuï  preservant tants racons indòmits."

"“En una casa on no hi ha llibres, les habitacions no tenen finestres”, llegeixo a l’aparador de la llibreria Senese, a Via di Città."

"A Siena hi ha més llibreries i moltes cases amb finestres."

"He vingut a Siena a no fer res i he acabat fent un llarg recorregut sensorial gràcies al qual he descobert alguns aspectes del secret de la vida inerta i ingràvida, del no fer res com una de les belles arts."

I si volem descobrir tot allò que Siena ens pot oferir, haurem de llegir el llibre sencer.

A: Dolce far niente. Una  primavera toscana, de Rafael Vallbona. Univers. La joie de vivre. p.73, 87, 162, 167 i 170