El poble de davant

"Les muntanyes segueixen les muntanyes. Arreu on aneu, no hi ha més que muntanyes. Enmig de totes aquestes muntanyes del Shinshû*, als afores d’un poblet, Mukô-mura, “el poble de davant”, hi havia la casa d’O Rin. Davant de la casa, hi havia la soca tallada d’un gran keyaki**. Com que la superfície era tan llisa com una post, els infants i els vianants s’hi asseien com un gran tresor. A causa d’això, la gent del poble anomenava “la Soca” la casa d’O Rin. O Rin havia vingut allà com a nora, feia més de cinquanta anys.
En aquest poble, de l’altre en què es trobava la casa natal d’O Rin, en deien “el poble de davant”. I com que els pobles no tenen nom, la gent de cada banda anomena igualment l’altra “el poble de davant”. Però encara que diguin “el poble de davant”, cal passar una muntanya per arribar-hi."

*Província muntanyosa del centre del Japó.

**Arbre de l'èspecie dels oms.

Shichirô Fukazawa (1914-1987) a partir d’una llegenda tradicional japonesa presenta uns personatges d’un petit poble de muntanya on la fam i les dificultats per sobreviure sempre hi són presents. Narayama [la muntanya dels roures] o Estudi a propòsit de les cançons de Narayama es converteix des de la publicació el 1956 en un clàssic del segle XX. El traductor al francès, Bernard Frank, diu al pròleg: “Fukazawa potser ha sabut llevar, pel que fa al Japó, alguna cosa tan pregona com Kafka ha llevat relativament al món jueu o Lorca quant a Espanya; un sentiment molt antic de la vida, de la mort, de la naturalesa on tot es fon.” S’han fet tres versions cinematogràfiques, l’última del 1983 i premi al Festival de Cannes La balada del Narayama.

A: Narayama, de Shichirô Fukazawa. Traducció d'Alfred Badia. Proa. 2008. p. 15