Sóc muisca

 ya es tiempo

Sis muysca cha Churuguaco Guangatá (Tenjo) güe:

natural de aquí de Tenjo yo soy

suaz guan amisqua: sale el sol

güecha ty suaz chie gata ie asy inascua ie cho:

canción del guerrero camino que la luz recorre buen camino

suaty: es la canción del sol

muysca zeguene: soy muisca*

sisys zona ies chinanga:

por este camino iremos

¡ia apeua! gatac cu zinsuca:

¡ya es tiempo! sopla la candela corre la voz

*Els muisques són un poble indígena de Colòmbia que va habitar l'Altiplà Cundiboyacense, des del segle VI aC fins a la conquesta espanyola el segle XVI, milers dels descendents directes dels quals encara viuen en localitats del districte de Bogotà com a Suba i Bosa, i en municipis veïns com Cota, Chía i Sesquilé. Els descendents mestissos d'aquest poble conformen gran part de la població colombiana actual que habita la serralada oriental. La llengua muisca (muyskkubun) formava part de la familia lingüística txibtxa. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Muisques i https://es.wikipedia.org/wiki/Muiscas)
Més informació sobre la cultura muisca a l'article de Mark Cartwright a https://www.worldhistory.org/trans/es/1-13898/civilizacion-muisca/

Tot i haver nascut a Cartagena el 1954, Luis Alberto Ospina Bozzi viu des de fa vint-i-cinc anys a la població de Tenjo a prop de Bogotà. Ha col·laborat en diversos projectes comunitaris de divulgació i es dedica a la creació literària. 

A: Los rollos del mar azul de Nilakanta. Poemas desde las montañas del Valle de Tejo. de Luis Alberto Ospina Bozzi. Taller de Edición Roca. 2012