Menorca
Menorca és exel·lent,
i la seua gent, honrada,
Déu ens duga la pluja a tots!
Amb ells, terra i gent,
m'he portat bé i generós.
Ells van trobar el just comportament;
jo, el millor lloc per a viure.
Menorca du la ema de magnificiència,
la ena de noblesa,
i la seua gent, honrada,
Déu ens duga la pluja a tots!
Amb ells, terra i gent,
m'he portat bé i generós.
Ells van trobar el just comportament;
jo, el millor lloc per a viure.
Menorca du la ema de magnificiència,
la ena de noblesa,
la erra de realisme
i la ce de cohesió col·lectiva.
Déu sap com me l'estime.
A Menorca, me l'estime
amb l'amor malenconiós
de qui enyora la unió.
i la ce de cohesió col·lectiva.
Déu sap com me l'estime.
A Menorca, me l'estime
amb l'amor malenconiós
de qui enyora la unió.
Abu-Uthman Saïd ibn al-Hàkam al-Quraixí (Tavira, Gharb al-Àndalus -actual Algarve-, 1204 - Madínat Manurqa -Ciutadella-, 1282) fou almoixerif (múixrif) i arrais de Manurqa (1234-1282), home il·lustrat, coneixedor de la llei islàmica i la medicina, filòleg, gramàtic i poeta. Creà una important cort literària, exercí de mecenes i fou un notable bibliòfil. D'una banda va atreure a la seva cort importants intel·lectuals musulmans i de l'altre va aplicar amb extrema rigidesa els preceptes religiosos.
El seu fill Abu-Úmar ibn Saíd que el succeí, signa la rendició durant la campanya de confiscació del Regne de Mallorca a Jaume II per part de Pere el Gran. El permeten marxar amb dos-cents homes, però el vaixell s'enfonsa rumb a les costes del nord d'Àfrica; no hi ha supervivents i es perd també la biblioteca del pare.
(Informació de Wiquipedia)
A: Trobadors amb turbant. Diwan andalusí, de Josep Piera. Edicions de 1984. p. 123
Un altre text de Saïd ibn al-Hàkam: Cinc codonys, de Saïd Ibn Al-Hàkam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada