Un gat sense amo és un divertimento a partir de la lectura de Gato sin dueño* selecció de haikus de Tan Taigi** feta per Fernando Rodríguez-Izquierdo y Gaval, conjuntament amb la traducció, la introducció i les notes.
He respectat la distribució en tres versos; no la mètrica pròpia dels haikus. Això porta que molts versos, els primers i segons, són excessivament curts; i que entre ells no guarden proporció.
En la majoria*** he fet servir el tema del poema de Tan Taigi, adaptant-lo als elements propis de la muntanya que m’envolta. En d’altres m’he deixat anar pel to del llibre per incorporar noves composicions. I en tots intento reflectir l'esperit de la Vall de Cardós.
Un gat sense amo
Sota el fanal,
un petó.
El primer o el darrer.
*
Any nou,
el matalàs vell
m’acull com a un rei.
*
A la nit fosca,
el cirerer florit
en un racó amagat.
*
Desprès d’una trucada
recullo quatre flors.
I espero.
*
Fulles a l’arbre.
Fulles a terra.
Encara son fulles.
*
He sopat verderols
i entre els llençols
faig memòria.
*
Entre clapes de neu
brots tendres
d’herba juganera.
*
Trons. Llampecs.
I les veus sordes
de la casa abandonada.
*
Tarda grisa de tardor.
I un rossinyol daurat
entre la fullaraca.
*
Torb al vespre.
Els troncs cremaran
tota la nit.
*
Guaita,
una cuca de llum!
I estic sol.
*
A la teulada
gat sense amo.
Comença a ploure.
*
El poble lluny
des dels revolts de l’obaga,
encara amb gel.
*
A les mans
una cuca de llum.
Regal de la nit.
*
Bosc d’hivern.
Un llum a la muntanya.
És de nit.
*
Arreu
llueixen les estrelles.
La nit tremola.
*
Set voltors
fan voltes i voltes.
Un xaiet perdut.
*
De matinada,
neva.
Impaciència de l’alba.
*Gato sin dueño, de Tan Taigi. Selecció, traducció, introducció i notes de Fernando Rodríguez-Izquierdo y Gaval. Satori Ediciones. 2017
** Tan Taigi (1709 - 1771) considerat un dels grans mestres de la seva època al costat de Buson.
*** D'acord amb la numeració de l'edició: 1, 3, 4, 14, 17, 18, 21, 27, 28, 29, 44, 67, 68 i 70
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada