El zen en l'art del tir amb arc

"Un mestre en qualsevol de les arts marcades pel zen és com un llamps que cau del núvol de la veritat omnicomprensiva. El mestre troba aquesta veritat en l’agilitat del seu esperit i en aquell “es” que n’és l’essència original i inefable. Aquesta essència representa, una vegada i una altra, la màxima possibilitat del que el mestre pot ser. Així, la veritat cobra per a ell milers de formes i, a través d’ell, també per a altres persones. Malgrat la disciplina inaudita a que s’ha sotmès amb paciència i humilitat, encara no està prou penetrat del zen per a sostenir-s’hi en cada aspecte de la vida, per a conèixer només hores felices, perquè la màxima llibertat encara no s’ha convertit per a ell en una necessitat pregona.

Si una força irresistible el mou a aquest fi, haurà d’emprendre el camí de nou, el camí de l’art sense art. Ha de gosar saltar a l’origen per a viure des de la veritat com algú que hi ha esdevingut u completament. Ha de tornar a ser un aprenent, un principiant, i ha de superar l’última etapa, la més rosta, del camí que ha emprès, que el sotmetrà a noves transformacions. Si reïx en aquesta empresa arriscada, el seu destí s’acomplirà i trobarà la veritat infrangible, la veritat sobre tota la veritat, l’origen sense forma de tots els orígens, el no-res que és tot, s’hi fondrà i en tornarà a néixer."

A: El zen en l'art del tir amb arc, d'Eugen Herrigel. Traducció i epíleg de Joan Ferrarons i Llagostera. Introducció de Daisetsu T. Suzuki. Angle editorial. 2021. (p. 106)