"El Còdex Calixtí m’envia per camps de llebre (Campus Leporarius) que ara reben el nom de Leboreiro, el pont del poble medieval només es pot travessar a peu. Aquí és impossible que hagi canviat res, el sol ha tret el nas i envia els seus rajos a l’aigua apressada, els prats amb neu de petites flors blanques, una dona que crida alguna cosa en una llengua que no entenc. Un cobert arrodonit ple de panotxes encara ha estat trenat a mà. En quina mena de món soc que el meu esdevé tan vague i borrós? Un altre pont només per a vianants, unes quantes cases més, aquest prat deu ser de vellut, m’hi vull estirar i escoltar l’ocell que imita altres ocells, però la guia és implacable, “després de la fita del quilòmetre 558, deixem enrere la carretera rural i tombem cap a l’esquerra per continuar endavant”."
A: Desviació a Santiago, de Cees Nooteboom. Traducció de Mariona Gratacòs. Bromera. 2010 (p. 322)
Entrada sobre El Codex Calixtinus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada