Mapes, portolans, isolari, vistes i plànols

 Predrag Matvejević té l'habilitat per descobrir-te, en aquest cas, diversos cartògrafs i geògrafs, la majoria venecians. Jo els volia veure: Venècia, geògrafs i cartògrafs

Mapes, portolans*, isolari**, vistes i plànols

"Sovint em demano si Venècia té prou nostàlgia de si mateixa. És capaç de plànyer-se de tot el que va ser i que ja no és, del que va poder ser i, probablement, no serà mai? A mi m’ha transmès, entre altres coses, una nostàlgia pels mapes antics, els portolans, els isolari, les vistes i els plànols de la ciutat que van fer mestres coneguts o dibuixants anònims. Amb tot això, amb aquesta nostàlgia, escric aquestes ratlles.
De vegades he anat a Venècia per marxar de seguida cap als llocs que hi ha anotats i dibuixats als mapes. He viatjat alguns cops amb Giuseppe Rosaccio des de Venècia fins a Constantinoble (Viaggio da Venezia a Constantinopoli), i a la inversa. Tommaso Porcacchi m’ha mostrat les illes més famosos del món (L’isole più famose del mondo), i Cristoforo Buondelmonti, els arxipèlags d’illes amb il·lustracions (Liber insularum Archipelagi cum pintura). El vell Camocio (Camutio) em va ensenyar com eren en altres temps les illes famoses, els ports, les fortaleses i les terres marines (Isole famose, porti, fortezze e terre marittime), i em va presentar així una història de l’Adriàtic que no he aconseguit trobar en cap altra banda. Amb Rosaccio he viatjat cap a la tomba de Crist i el Calvari, des de Venècia fins a Jerusalem (Viaggio da Venezia a Gerusalemme). Marco Boschino em va introduir en el misteriós regne de Càndia, alhora que em prevenia sobre els indrets perillosos: esculls, seques i aigües poc poc profundes (Il regno tutto di Candia***. Scogli, secche, e bassi fondali). Bartolomeo da li Sonetti ens va brindar, juntament amb quaranta-nou vedute****, els setanta-dos sonets que les acompanyen i les completen. A Michelangelo Biondo li dec els meus primers coneixements sobre els vents (De ventis); cada vegada que emprenc un viatge per mar em pregunto si seran iguals o si hauran canviat de direcció. El pare Vincenzo Coronelli, cartògraf i fundador de la societat geogràfica Els argonautes, em resulta més proper com a autor de l’Isolario que pels enormes globus terraqüis que venia al rei Sol.
No pretenc citar tots aquells amb qui he navegat d’aquesta manera. És impossible agrair a bastament  a tots els que m’han guiat. Han vist les costes i les ciutats des de la coberta, des de la proa, des de l’arbre, han pujat als campanars de les esglésies i s’han enfilat als promontoris propers per veure-hi més bé i més enllà, m’han ensenyat a mirar. He vagat durant dies pel gran mapa del camaldulenc fra Mauro, que des de l’estretor del seu món monacal volia representar tot el món.
Sense guies com aquests, que per a cada viatger han estat alternativament Virgili o Beatriu, no podria haver fondejat en ribes on mai no he arribat. Ells tampoc hi ha estat mai, en els indrets que han representat. Tenien ajudants que visitaven per ells les contrades i en tornaven amb dibuixos i relats. Quan comparo els meus viatges i travessies reals i imaginaris m’adono que he recorregut més camins per terra i per mar gràcies a la seva destresa i a la seva imaginació."

* Portolans: manuals medievals per a la navegació, amb llistes de ports, distàncies i rumbs.

** Isolari: llibres de les illes.

*** Candia: l'illa de Creta sota Venècia.

**** Vedute: pintura generalment de paisatge urbà amb molt de detall i de gran format; a vegades agafen un estil cartogràfic.

A: L'altra Venècia, de Predrag Matvejević. Pròleg de Raffaele La Capria. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. La Breu Edicions. 2024. (p. 113)