Malgrat les prevencions, Predrag Matvejević no s'escapa d'alguns llocs comuns; és inevitable. En aquest cas el lleó de Sant Marc.
"Hi ha molts lleons de sant Marc per tot arreu: n’hi ha d’alats, asseguts (in moleca), triomfants. Els historiadors ens recorden que l’exèrcit comandat pel general Bonaparte, quan va arribar a Venècia i va suprimir-ne la independència, va intentar prohibir-los per decret: el 30 de floreal de 1797, el general de divisió Victor Perrin es va oposar a aquest símbol: “Les autoritats municipals de Venècia exposen amb pompa la imatge de sant Marc amb l’esperança de sotmetre de nou sota el terror de la Inquisició els nostres honorables i honestos ciutadans [...]. És fer passes cap al maquiavel·lisme”. El general no sabia que sant Marc, a diferència de Pere i Pau, no havia estat mai a Roma i que el seu exemple significava una mena d’oposició tranquil·la davant del poder papal. Aquest jacobí ignorava en què consistia realment la religiositat dels venecians. Els lleons de sant Marc van continuar essent, i encara ho són, els protectors de la ciutat i de les seves possessions, els guardians de l’Adriàtic –“el golf de Venècia”- i els garants del poder en ell."
A: L'altra Venècia, de Predrag Matvejević. Pròleg de Raffaele La Capria. Traducció de Pau Sanchis Ferrer. La Breu Edicions. 2024. (45)
A El lleó i Venècia de Jan MorrisI la visió de Mark Twain a Sant Marc, el lleó i Venècia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada