"Segons la psicologia dels viatges una illa represent l'estat més primitiu, el més anterior d'abans de la socialització, quan l'ego es va arribar ja a individualitzar fins al punt d'aconseguir un cert nivell d'autoconsciència, però encara no havia establert unes relacions plenes i satisfactòries amb el seu entorn. L'estat de l'illa és un estat no pertorbat per cap influència de l'exterior de romandre en les pròpies fronteres; recorda una mena particular d'autisme i narcisisme. Totes les necessitats són satisfetes pel seu propi compte.Tan sols el "jo" sembla real; "tu" i "ells" són a penes uns espectres borrosos, uns holandesos errants que apareixen en algun lloc llunyà de l'horitzó i desapareixen de seguida. De fet, ni tan sols se sap si no eren una simple il·lusió de l'ull avesat a la línia recta que perfectamentsepara els camps de visió entre dalt i baix."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada