La granota i l'ocell
"Existeixen dos punts de vista del món: la perspectiva de la granota, i la vista d’ocell. Qualsevol punt que estigui entremig només comporta problemes.
Aquí tenim aeroports dibuixats en el fullet de propaganda d’una companyia aèria. El seu sentit es revela tan sols quan els mirem des de dalt; igual com els monumentals dibuixos de l’altiplà de Nazca van ser creats pensant en criatures que s’elevaven en l’aire, com per exemple l’aeroport modern de Sydney, que té forma d’avió. Una solució que crec que és una mica banal: un avió aterra en un avió. El camí esdevé l’objecte; l’eina, el resultat. Però ja l’aeroport de Tòquio que té forma d’un enorme jeroglífic ens planteja problemes. Quina és aquesta lletra? No hem après l’alfabet japonès, no sabrem què significa la nostra arribada. Què ens marcaran al passaport? Un gran signe d’interrogació?
De manera similar els aeroports xinesos ens fan pensar en les lletres de l’alfabet local, les hem d’aprendre, posar-les en ordre, extreure’n un anagrama, i potser aleshores es descobreix un coneixement inesperat del viatge. O tractar-les com aquells 64 hexagrams del Llibre de les mutacions i aleshores cada nou aterratge serà una endevinació. Hexagram 40. Sie. Alliberament. Hexagram 36. Ming-i. La lluna velada. Hexagram 10. Lü. Trepitjar. 17. Suei. Seguir les marques. 24. Fu. Punt de retorn. 30. Li. Enganxat.
Però deixem en pau aquesta intricada metafísica oriental vers la qual, pel que sembla, tinc força tirada. Mirem l’aeroport de San Francisco, això sí que és una cosa que coneixem, una cosa que desperta confiança, que fa que ens sentim com a casa: el que tenim és una secció transversal de la columna vertebral. El centre esfèric de l’aeroport és la medul·la espinal, tancada segura en la forta capa òssia d’una vèrtebra individual, i aquí tenim els raigs que s’escampen dels feixos de nervis, dels quals surten les portes amb els números, cada una amb la seva màniga que du a l’avió.
I Frankfurt? És un estat dintre d’un estat, aquest enorme port de transbord aeri? Què us evoca? Sí, sí, exactament com un circuit integrat, com el dels ordinadors, una placa fina. Aquí no podem tenir cap dubte -ens diuen què som, estimats viatgers-. Som impulsos nerviosos individuals del mon, fraccions d’instants, a penes aquella part que permet canviar el més pel menys, o tal vegada a l’inrevés, i mantenir-ho tot en una fluïdesa contínua."
De: Cos, d'Olga Tokarczuk. Traducció de Xavier Farré Vidal. :Rata_ 2019 (p. 168)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada