A qualsevol lloc de Cardós i a qualsevol època de l'any podem trobar un racó que podria haver inspirat als cent poetes, a l'entorn de 1200, de l'antologia clàssica dels tankes japonesos Hyakunin-isshu, en la versió en català de Jaume Medina Llibre de les cent tankes. La publicació d'aquesta versió coincideix en el temps amb la de Jordi Mas, Cent de cent, que encara no he acarat amb la versió de Medina.
Llegim un tanka darrere l'altra amb calma i busquem el lloc que li correpon a la vall.
L’EMPERADOR TENJI
(s. VII: N.626 – m.671)
(s. VII: N.626 – m.671)
Té la cabana
tardoral tot d’escletxes
a la teulada:
perxò porto les mànigues
tan molles de rosada.
tardoral tot d’escletxes
a la teulada:
perxò porto les mànigues
tan molles de rosada.
SARUMARU-TAYÚ
(s. IX?)
Quan sento el cérvol
cridant per la muntanya
mentre les fulles
enrogides trepitja,
veig la tardor més trista.
cridant per la muntanya
mentre les fulles
enrogides trepitja,
veig la tardor més trista.
EL GRAN MONJO HENJᲾ
(816-890)
Vent del cel, bufa
i barra el pas als núvols!
Aquestes formes
virginals, jo voldria
un instant retenir-les.
FUN’YA NO YASUHIDE
(s. IX-X)
Puix que les herbes
i els arbres emmustia,
és de justícia
que el vent de les muntanyes
rebi el nom de tormenta.
FUN’YA NO ASAYASU
(s. IX-X)
Ran de les prades
de la tardor el vent bufa
damunt del gebre;
del collaret les joies
defugen l'enfilada.
de la tardor el vent bufa
damunt del gebre;
del collaret les joies
defugen l'enfilada.
EL MONJO EGYᲾ
(s. X)
Dintre la casa
solitària i coberta
de males herbes,
bé que ningú no hi hagi,
la tardó' és arribada.
solitària i coberta
de males herbes,
bé que ningú no hi hagi,
la tardó' és arribada.
FUJIWARA NO SADAYORI
(995-1045)
A punt d'alba,
la boira del riu Uji
va fent-seprima
i tot d'una apareixen
els pals per a la pesca.
la boira del riu Uji
va fent-seprima
i tot d'una apareixen
els pals per a la pesca.
EL MONJO MAJOR GIOSON
(1055-1135)
Acompanyem-nos,
cirerer de muntanya,
plens d’enyorança!
Les teves flors em semblen
les úniques amigues.
EL MONJO RYᲾZEN
(s. X-XI)
En els meus dintres,
sortint de la cabana,
mentre al volt miro,
a tot arreu hi trobo
de tardor el mateix vespre.
ᲾE NO MASAFUSA
(1041-1111)
Els cirerers bells
del cim de Takasago
ara floreixen.
Oh!, doncs que no s’aixequi
dels puigs propers la boira!
FUGIWARA NO SHUNZEI
(1114-1204)
No hi ha manera,
en el món, de guardar-se
de la tristesa.
Quan entro a la muntanya,
els cerfs també s’hi planyen.
EL MONJO MAJOR JIEN
(1155-1225)
Tot i que indigne,
sobre la gent estiro
el vestit negre
que duc des que venia
a viure a la muntanya.
FUJIWARA NO KINTSUNE
(1171-1244)
La gran tempesta
les belles flors convida
i el parc blanqueja.
No és la neu el que passa,
sinó jo, que , m’acabo.
L’EX-EMPERADOR JUNTOKU
(1197-1242)
Palau esplèndid
del centenar de pedres!
Quan veig les herbes
al ràfec vell, enyoro
les èpoques passades.
A: Hyakunin isshu. Llibre de les cent tankes. Versió de Jaume Medina. La Fosca, 55. Lleonard Muntaner, Editor. 2021.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada