![]() |
Francesco Petrarca per Theodor de Bry / Rijksmuseum |
L'ascensió al mont Ventoux* és una carta breu que Petrarca escriu al seu assessor espiritual - Ad Dyonisium de Burgo Sancti Sepulcri ordinis sancti Augustini et sacre pagine professorem, de curis propiis- sobre els sentiments que sent durant l'ascensió a la muntanya i les reflexions posteriors que li porten el llibret de les Confessions de Sant Agustí.
S’ha considerat aquest text com el primer text muntanyenc, és a dir el text d’algú que puja una muntanya pel plaer de la superació personal sense cap interès pràctic.
L’ascensió sembla que es va dur a terme, però encara que només fos un recurs literari l’hem de valorar ja que representa un canvi en la visió de la muntanya, del paisatge i de la natura en general.
L’autor té en compte el paisatge com a element estètic i alhora és capaç d’entendre’l com a part de la naturalesa. Cal tenir en compte que Petrarca era geògraf i cartògraf i part tanta valorava aquest coneixement directe del territori.
*El Mont Ventoux és una muntanya dels Alps francesos, a 45 km al nord-est d'Avinyó i de 1911 metres d'alçada. El cim és de pedra calcària blanca i gairebé sense vegetació. Actualment s'arriba amb carretera fins el cim on hi ha diverses antenes. Sovint és part d'una etapa a la cursa ciclista del Tour de França.
Sis paràgrafs de L'ascensió al mont Ventoux
Hoy, llevado solo por el deseo de ver la extraordinaria altura del lugar, he subido al monte más alto de esta región, al que no sin razón llaman “Ventoso”. […] Por fin tuve el impulso de hacer de una vez lo que me proponía hacer todos los días, sobre todo después de que, leyendo el día anterior en Tito Livio la historia de Roma, di casualmente con aquel pasaje en el que Filipo, rey de Macedonia -el que hizo la guerra al pueblo romano-, sube al Hemo, un monte de Tesalia, creyendo -como era fama- que desde su cumbre se veían dos mares, el Adriático y el Ponto Euxino. […]
Salimos de casa el día previsto y hacía el atardecer llegamos a Malaucène: un lugar que esta al pie del monte, mirando el norte. Pasamos allí un día y hoy por fin, con sendos criados, hemos subido al monte, aunque no sin gran dificultad, pues es una mole de tierra pedregosa, escarpada y casi inaccesible; […] En el camino nos asistía un día largo, un aire agradable, buen ánimo, fuerza y destrezas físicas y todas esas cosas: solo se nos oponía la naturaleza del lugar. […]
De: La ascensión al Mont Ventoux, de Francesco Petrarca. Traducció d'Iñigo Ruiz Arzalluz. Introducció d'Eduardo Martínez de Pisón. La linea del Horizonte. 2022.
|
![]() |
| Fotografia del Mont Ventoux d'Eric Huybrechts. https://www.flickr.com/photos/15979685@N08/ |


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada