El bivac de Tesson

Al Petit tractat sobre la immensitat del món, Silvain Tesson dedica tot un capítol al bivac, “Els boscos del retorn”. I és que “el bivac és una ciència”, diu ell. Encara que no tots els bivacs són decisions conscients, però; alguns són, diguem-ne, involuntaris: “es pot considerar un veritable bivac la nit de borratxera?”.

I és que Tesson n'ha fet a tot arreu i en totes les circunstàncies. Potser la nit li porta la pau que de dia no ha aconseguit: “A vegades les meves nits són més agradables que els meus dies. Sobretot les que passo fent un bivac.”

El bivac també ens dona informació de com som: “El bivac és una ciència" i "la manera com es prepara demostra la personalitat de cadascú”.

“Perquè un bivac surti bé, el més important és la tria del lloc.” I això també delatarà com som: busquem confort, o bellesa? I Tesson ens planteja diferents escenaris. L’autor n’ha fet al desert, als cims, als penya-segats, entre els arbres; i també en teulades d’església, als ponts d’una ciutat o sota un camió.

 I la relació entre el nomadisme -el tema principal de Bruce Chatwin i el bivac: “L’estat de nomadisme és la millor experiència que es pugui fer de l’equilibri entre els homes i el món. Equilibri fràgil: el nomadisme és un funambulisme. I el bivac és la seva perxa d’equilibri”.

Sota el ras, amb una tela al teu damunt, en una hamaca entre les branques d’un arbre o a qualsevol lloc de la ciutat, el bivac serà  sempre una experiència inoblidable.

Tot un món dins de la immensitat del món!

A: Petit tractat sobre la immensitat del món, de Sylvain Tesson. Introducció de Gabi Martínez. Traducció de Francesc Roma i Casanovas. Símbol Editors.

Altres entrades on es parla del bivac:

Lliris de neu (falsos), també de Tesson
La lluna a la nit, de John Muir.
Una nit entre els pins, de R.L. Stevenson