Una casa amb rodes, d'Ivan Jablonka

Entre la reflexió sobre la memòria, el viatge, la infantesa, el turisme i els records dels viatges fets durant la infancia. Jo diria que és irregular i que no acaba d'equilibrar-se. 

Tanca el llibre amb un breu bibliografia sobre els temes que apuntava: Investigació sobre un mateix, Viatges i mobilitat; Les vacances, Combi volkswagwn i La felicitat, per exemple. De fet son tres temes principals: la memòria, les vacances i els viatges.

"Com es pot fer  d’un mateix un retrat “fidel”? com podem mostrar-nos “tal com som”? No és clar que sobre nosaltres mateixos diguem coses certes. Hi ha tres maneres de pensar autobiogràficament:

La confessió, que consisteix a revelar secrets vencent la vergonya o el pudor; la vocació, en la qual es revela una lògica interna, una direcció, el sentit d’una vida; el balanç, que engloba tota l’existència en un relat complet i restrospectiu."

Descripció de "la casa amb rodes": "El 1984 una nova autocaravana va entrar a la nostra vida. No era una autocaravana pròpiament dita [...], sinó un gran monovolum equipat. Compacte i manejable, fàcil d’aparcar a la ciutat, feia gairebé quatre metres de llarg per dos metres d’altura. [...] Per als treballadors de la fàbrica d’on havia sortit, nova i flamant, era una Combi Volkswagen Transporter T3 Joker Westfalia de color beix. Per a nosaltres, però, sempre va ser “l’autobús”". 

I la divideix en quatre parts: el centre de gravetat, l’espai de conducció, el maleter i el sostre extensible; per explicar els usos i records d’aquests espais.

Aquesta descripció contrasta amb la que fa Cortázar a Los autonautas de la cosmopista.

De: Una casa amb rodes, d'Ivan Jablonka. Traducció de Marta Marfany Simó. Llibres Anagrama. (p. 46 i 19)

*Ivan Jablonka, historiador i escriptor francès, nascut el 1973 a París.