Primer paràgraf del primer capítol de Vida contemplativa, de Byung-Chul Han. La lectura del llibre és feixuga i plena de referències literàries i filisòfiques. La idea bàsica resumida en aquest paràgraf.
Consideracions sobre la inactivitat
"Cada vegada més ens assemblem a aquelles persones actives que “giren, com gira una pedra, seguint l’estupidesa de la mecànica” [F. Nietzsche]. Com que entenem la vida exclusivament en termes de treball i rendiment, concebem la inactivitat com una mancança que cal corregir al més aviat possible. L’existència humana es veu absorbida incansablement per l’activitat. Així és com la podem explotar. Hem perdut el sentit de la inactivitat que no comporta la incapacitat, el rebuig o una autèntica absència d’activitat, sinó que representa una capacitat en si mateixa. La inactivitat té una lògica pròpia, un idioma propi, una temporalitat pròpia, una arquitectura pròpia, una esplendor pròpia, fins i tot una màgia pròpia. No es tracta d’una feblesa, ni d’una mancança, sinó d’una intensitat que, tanmateix, no es pot entendre ni reconèixer en la nostra societat de l’activitat i el rendiment. No tenim accés al regne ni a les riqueses de la inactivitat. La inactivitat és una forma resplendent de l’existència humana. Avui, però s’esvaeix en una forma buida de l’activitat."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada