“―Aquesta és una ocasió especial ―diu, somrient com un pare orgullós―. Mireu el que heu après avui. Vull que veieu el que els cistells us han ensenyat. Cadascun d’ells és bonic. Cadascun d’ells és diferent, i tanmateix cadascun d’ells va començar al mateix arbre. Tots estan fets del mateix material i tanmateix cadascun és un individu. És així com va amb la nostra gent, també, tots fets del mateix i cadascú amb la seva mena de bellesa.”
****
"Però de tant en tat, amb un cistell a la mà, o un préssec o un llapis, hi ha aquell moment que la ment i l'esperit s'obren a totes les connexions, a totes les vides i la nostra responsabilitat d'utilitzar-les bé. I just en aquell moment, sento en John Pigeon dir: "A poc a poc: són trenta anys de la vida d'un arbre el que tens aquí entre les mans. I no li deus uns quants minuts per pensar què en faràs?""
A: Trenes d'herba dolça. Saviesa indígena, coneixement de la natura i ensenyament de les plantes, de Robin Wall Kimmerer. Traducció d'Eduard Castanyo. Cossetània. 2021 (p.167 i 168)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada