El que em fereix, ho esborro dels meus mapes. Els llocs on he ensopegat, on he caigut, que m’han afectat fins al moll de l’os, on m’ha dolgut, han deixat d’existir-hi, als mapes.
D’aquesta manera he esborrat unes quantes ciutats grans i una província. Potser algun cop passarà que esborraré tot el país. Els mapes ho accepten comprensibles; enyores les taques blanques, és la seva infantesa feliç.
De vegades, quan havia d’aparèixer en aquells llocs inexistents (m’esmerço a no alimentar els traumes que tinc), esdevenia un ull movent-se com un esperit en una ciutat espectral. Si em concentrés una mica més, podria enfonyar la mà en el ciment més compacte, podria passar pels carrers més populosos, per una filera de cotxes, immòbil, sense patir danys, sense fer brogit.
No ho vaig fer, vaig acceptar les regles dels habitants d’aquestes ciutats. I em vaig esforçar per no descobrir davant d’ells els llocs d’il·lusió en què els pobres estan estancats, esborrats. Els somriuré i amb un gest faré que sí a les coses que diuen. No els voldria fer ballar el cap amb el fet que no existeixen.
D’aquesta manera he esborrat unes quantes ciutats grans i una província. Potser algun cop passarà que esborraré tot el país. Els mapes ho accepten comprensibles; enyores les taques blanques, és la seva infantesa feliç.
De vegades, quan havia d’aparèixer en aquells llocs inexistents (m’esmerço a no alimentar els traumes que tinc), esdevenia un ull movent-se com un esperit en una ciutat espectral. Si em concentrés una mica més, podria enfonyar la mà en el ciment més compacte, podria passar pels carrers més populosos, per una filera de cotxes, immòbil, sense patir danys, sense fer brogit.
No ho vaig fer, vaig acceptar les regles dels habitants d’aquestes ciutats. I em vaig esforçar per no descobrir davant d’ells els llocs d’il·lusió en què els pobres estan estancats, esborrats. Els somriuré i amb un gest faré que sí a les coses que diuen. No els voldria fer ballar el cap amb el fet que no existeixen.
De: Cos, d'Olga Tokarczuk. Traducció de Xavier Farré Vidal. :Rata_ 2019 (p. 92)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada